Tenim les festes que volem a Igualada?
Jan Grau
El patrimoni festiu d’Igualada centra el debat de DdD a l’Ateneu
Les festes populars i tradicionals com la Festa Major, la Festa de Reis i els Tres Tombs van ser analitzades
L’espai de debat i reflexió DdD (Dimarts de Diàlegs) ha posat sobre la taula la poregunta “Tenim les festes que volem a Igualada?”. Amb quest títol s’ha plantejat un debat sobre la pervivència, importància, evolució i futur de les festes populars i tradicionals de la ciutat com són la Festa Major, la Festa de Reis i els Tres Tombs.
L’acte va començar amb la intervenció d’un dels experts més reconeguts del país en matèria de festes tradicionals i populars com és el tècnic especialista d’aquest àmbit al Departament de Cultura de la Generalitat, Jan Grau. Va reflexionar sobre el que és popular i el que és tradicional: “Una festa popular vol dir que ve del poble i una festa tradicional vol dir que prové d’un llegat”. En l’àmbit d’una festa tradicional va afegir-hi el fet que el que es valora és que segueixi sempre un mateix ritual, un mateix esquema, tot i que va afegir que “qualsevol invent és benvingut sempre i quan no comportin la substitució de la festa”. Pel que fa al tractament del patrimoni festiu, va assegurar que cal assimilar-lo a quan es restaura o es recupera un edifici o una obra d’art, per exemple: “Per una societat és imprescindible i essencial recuperar el patrimoni immaterial perquè forma part de la seva identitat. És millor tenir una festa recuperada que no tenir-la. Però quan es recupera ens hem de dir: qui la mou i per a què es recupera”. També va parlar de les festes temàtiques que ara s’han posat de moda com les medievals i va detallar que tot això són fires turístiques i no festes.
Després es va analitzar el tema en clau igualadina amb diferents convidats a la “Fila 0” i també la intervenció del públic. Es va posar sobre la taula el mèrit que tenen les festes més antigues de la ciutat i que han aconseguit passar de generació en generació, no exemptes de dificultats com els Tres Tombs que conserven una festa dedicada a un ofici que ja no existeix, o la Festa Major que als 70 i 80 tenia problemes per trobar gent de la ciutat que volgués fer ballar els gegants. Es va parlar de que les festes poden evolucionar però que han de mantenir l’essència d’allò que les fa tradicionals i identificables per la gent d’Igualada sense que els elements nou serveixin per substituir els antics, tot i que hi va haver altres opinions sobre què es considera tradició i què no. En aquest sentit, igualment es va parlar de la possibilitat de recuperar festes antigues com l’Arbre de Maig o com la dels Sants Innocents que se celebrava al segle XIX. També es va destacar que un programa d’actes novell com el que organitza la Coll@nada pot esdevenir una tradició a Igualada.
També es va parlar de la importància d’explicar cada una de les festes al llarg de l’any i fer-ne divulgació entre els més petits perquè entenguin el sentit i patrimoni de cada celebració i que no es tractin com a elements turístics per atraure gent de fora sinó que siguin concebuts com a elements d’identitat de la societat igualadina. El fet religiós també va ser anomenat al debat i es va recordar que moltes de les festes que hi ha actualment tenen un origen religiós i que caldria veure-hi símbols festius que són propis de tots els igualadins i no religiosos. D’altra banda, es va posar especial èmfasi en el diàleg i la complicitat que cal tenir entre els diverses entitats i que es faci amb consciència de comunitat. del paper que l’Ajuntament hauria de tenir com a àrbitre o element vertebrador de cada una de les posicions.
DdD vol agraïr, una vegada més, la participació del públic a la sessió enriquint el debat. El proper, corresponent al mes de març, s’anunciarà pròximament.
En aquest enllaç podeu veure l’àlbum de fotos de la sessió: Àlbum DdD 12
