On va Igualada en el nou mapa de Catalunya?

Oriol Nel·lo

La posició d’Igualada entre la Catalunya Central, el Penedès i Barcelona centra el DdD del gener

Es va plantejar que, abans de decidir a quina vegueria anar, Igualada ha de decidir quin és el seu projecte i, a partir d’aquí, escollir els seus millors aliats

Catalunya Central, Penedès o Barcelona. Aquestes tres opcions que Igualada té per definir-se en el nou mapa de vegueries del país van centrar l’espai de debat i reflexió DdD (Dimarts de Diàlegs) d’aquest mes de gener, a l’Ateneu Igualadí, a partir de la pregunta “On va Igualada en el nou mapa de Catalunya?”. Ha estat la sessió número 28 de DdD i ha començat amb la introducció de l’acte a càrrec del Doctor en Geografia Oriol Nel·lo, qui va identificar cada una de les tres opcions.

Igualada a la Catalunya Central. Nel·lo explica que “és la tradició de la Generalitat Republicana, el que diu l’Informe Roca, el que existeix amb les delegacions des de l’any 2003 i el que diu la Llei de Vegueries vigent. Una Catalunya Central que fos un espai central al país i vindria a oferir la possibilitat d’una aliança de tres ciutats molt fortes als límits de l’espai metropolità que, aliades, potser podrien posar certes condicions a l’empenta metropolitana. Juga a favor d’aquesta línia l’Eix transversal, l’Eix Diagonal, el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari o l’existència del Pla Treritorial de la Catalunya Central. Entre la Catalunya metropolitana estricta i les terres de Lleida o el Pirineu, hi ha un espai per una estratègia comuna i pròpia d’Igualada, Manresa i Vic?”.

Igualada al Penedès. En aquest punt, el Doctor en Geografia va explicar que “aplegar-se amb el Garraf, el Baix Penedès i l’Alt Pendès pot configurar un espai per definir una nova identitat. L’opció va tenir una certa potència i va arribar a culminar en que el Parlament de Catalunya va crear un àmbit de planificació específica, tot i que de moment no ha donat cap fruit”.

Igualda ciutat metropolitana. Oriol Nel·lo explica que aquesta línia “vindria a dir que si ja hi som, fem-nos-hi ser. Si la ciutat està tant estretament interrel·lacionada i depèn en tantes coses de Barcelona, per què Igualada no juga el joc que han jugat Sabadell, Terrassa, Granollers o Mataró, per exemple, i que no els hi ha anat tant malament? Si Igualada ja està dins l’Autoritat del Transport Metropolità, per què no hi és en totes les conseqüències?  Per què no revindica el seu dret a ser-hi i a ser escoltada i defensar el territori des de dins?”.

Una vegada feta l’exposició de cada opció, Nel·lo va concretar que “per veure què li convé a Igualada, essencialment, caldria respondre el per què voldria cada una d’aquestes vegueries. Em fa la impressió que massa sovint s’ha començat el debat pel mapa i no tant pel contingut. Què vol posar Igualada dins el continent? Cada una de les seves estratègies té els seus avantatges i inconvenients però el més important és saber: Què ha de ser Igualada? Què ha de ser la Conca d’Òdena? Què ha de ser l’Anoia? I en funció d’això estarà en millors condicions de respondre on anar”. El Doctor en Geografia va afegir que “la resposta del mapa és una identitat de defensa i cal passar a una identitat de projecte. I en funció d’això saber amb qui li convé, a la ciutat i a la comarca, aliar-se i en quins àmbits”. També va apuntar que “es pot jugar als tres àmbits  a la vegada i que la ciutat estableixi diveres relacions tot funcionant en xarxa depenent dels interessos que vulgui defensar en cada una d’ells. Però per fer això encara és més important tenir, primer, un projecte”.

A partir d’aquesta introducció es va passar a analitzar el tema en clau local amb visions que defensen una unió amb Barcelona per les relacions que ja hi ha ara, amb la Catalunya Central per la similitud en polítiques i estratègies que Igualada pot tenir amb Manresa i Vic, i amb el Penedès per l’oportunitat que representa. També es va preguntar si l’opció del Penedès és fruit d’una opció antimanresana o antibarcelonina, es va anomenar que potser la ciutat té pocs interessos comuns amb el Penedès i es va parlar de que a la Catalunya Central Igualada no ha pogut tenir delegacions. Tot i així, es va posar de relleu que tenir delegacions o no, no hauria de ser el punt central per decidir on anar, sinó que cal fer-ho en funció de quins territoris serien millors per desplegar polítiques conjuntes de planificació territorial, activitat econòmica o infraestructures, per exemple.

Des del nord de la comarca ja van avisar de que si Igualada surt de la Catalunya Central, el nord de l’Anoia farà el seu camí com a comarca Alta Segarra i consideren que amb l’opció de pertànyer al Penedès Igualada quedaria despenjada. D’altra banda, es va recordar que els ajuntaments de la comarca, excepte els del nord, s’han pronunciat a favor del Penedès i que, per tant, és on està ara la comarca i que aquesta és la ubicació. Tot i així, des dels partidaris del Penedès, es va denunciar que els polítics que s’hi han mostrat a favor són els mateixos que després no estan assistint a les reunions de planificació de l’àmbit on sí que hi ha representants de l’Alt, el Baix Penedès i el Garraf.

D’altra banda, durant la sessió també es va parlar de la inexistència d’un sentiment d’identitat anoienca i que Igualada no ha sabut mai fer de capital ni aglutinar el territori, tant el del nord com el del sud. La necessitat d’unir la Conca d’Òdena per crear una ciutat de més habitants i, per tant, més pes, també va sortir diveres vegades durant la sessió. Tot i el debat, es va dir que cal ser conscients que la Llei de Vegueries de Catalunya està suspesa pel TC i, per tant, no es pot desplegar, ja que considera que les vegueries es poden desenvolupar si ho fan sense substituir les províncies.

Celebració del tercer aniversari

Amb la sessió d’aquest mes de gener, DdD compleix tres anys i per això es va aprofitar l’efemèride per brindar amb una copa de cava. El coordinador d’aquest espai de debat i reflexió d’Igualada, el periodista Jordi Cuadras, va destacar que “creiem en el debat com a eina per fomentar el coneixement i el pensament crític a la ciutat. A partir del debat es poden escoltar diverses posicions que confronten arguments i això és esencial perquè, després, cada ciutadà pugui treure les seves pròpies conclusions i tenir més elements per formar-se una opinió per un seguit de temes que afecten Igualada. Ho fem des d’una estima, una inquietud i un interès molt gran per la ciutat”.

L’equip de DdD el formen Jordi Cuadras, Mireia Claret, Anna Carretero i compta amb la col·laboració de Ricard Espelt i Quim Muntané. Durant aquests tres anys hi han participat 27 ponents que són els que introdueixen la sessió des d’una mirada externa, 141 convidats a la “Fila 0” que fan l’anàlisi del tema en clau local i 2.300 persones de públic, que també participen de la sessió aportant-hi reflexions o preguntes.

DdD es fa un dimarts al mes, normalment el segon de cada mes, a l’Ateneu Igualadí i properament s’anunciarà el tema i la data de la propera sessió, corresponent al mes de febrer. Totes elles es poden consultar a la pàgina web dimartsdedialegs.cat on hi ha resums en vídeo de cada sessió.

Suport de Finques Rambles

L’obertura del quart any de DdD arriba amb la novetat que Finques Rambles dóna suport a la inciativa. Els responsables d’aquesta empresa immobiliària  de la ciutat aposten, a través d’aquesta col·laboració, per recolzar l’Ateneu Igualadí i l’espai de debat i reflexió d’Igualada que és DdD.

En aquest enllaç podeu veure l’àlbum de fotos de la sessió: Àlbum DdD 28