Et presentaries per ser alcalde d’Igualada?

Cinc alcaldes d’Igualada

Els cinc alcaldes d’Igualada s’humanitzen en un sucós debat al DdD de l’Ateneu

Va ser la primera vegada que Miserachs, Tomàs, Susanna, Aymamí i Castells participaven junts en un acte públic

L’obertura de l’Any 2 de DdD (Dimarts de Diàlegs) a l’Ateneu Igualadí va comptar amb una sessió especial i històrica, ja que per primera vegada es van reunir en un mateix acte els 5 alcaldes que Igualada ha tingut des de la recuperació de la democràcia: Manuel Miserachs, Ramon Tomàs, Josep M. Susanna, Jordi Aymamí i Marc Castells. Tots cinc van exhibir una molt bona sintonia i van ser els protagonistes de la sessió que tenia com a objectiu conèixer com es viu el fet de ser alcalde d’Igualada des d’un punt de vista més íntim i personal, amb el títol “Et presentaries per ser alcalde d’Igualada?”. La Sala de Socis de l’Ateneu es va omplir per a veure la sessió i l’organització va haver d’instal·lar una pantalla i altaveus al vestíbul perquè les persones que no hi cabien poguéssin seguir-la. Més de 130 persones van escoltar atentament a cada un dels alcaldes i les seves vivències i anècdotes.

En un primer moment cada un d’ells va exposar perquè van voler optar a ser alcaldes d’Igualada i van relatar com entenien el seu compromís amb la ciutat: Manuel Miserachs ja era un activista polític en temps de la dictadura amb un anhel per la democràcia; Ramon Tomàs, amb uns valors cristians, va voler ajudar a la societat en la qual va néixer; Josep M. Susanna s’hi va trobar per sorpresa quan la seva formació política buscaba un candidat de conscens; Jordi Aymamí ja tenia un compromís social impulsat, en part pel fet d’haver estudiat al seminari dels Caputxins d’Igualada, i una militància en l’àmbit de les esquerres; i a Marc Castells se li va despertar la inquietud política arran de la lluita contra la Hispano Igualadina que va fer en la seva etapa d’estudiant.

Les agendes plenes d’actes i la varietat dels mateixos, el fet de no tenir caps de setmana lliure i d’intentar complir amb totes les entitats que els convoquen o de persones que els paren pel carrer va ser destacat. En aquest sentit, van coincidir en què els ciutadans no es poden arribar a imaginar la quantitat de confidències que s’arriben a fer a un alcalde perquè, al veure’ls com l’autoritat més propera, tothom els explica els seus neguits. Davant d’això, Aymamí va assegurar que “un alcalde no pot pretendre solucionar tots i cada un dels problemes, els ha de saber delegar i el que ha de fer, sobretot, és plantejar solucions globals per l’interès general i models de ciutat que mirin més enllà”. Per la seva part, Castells va afegir que “des de la posició d’alcalde tenim tot un seguit d’informacions i una radiografia de la ciutat que et fan mirar-la amb uns altres ulls i et serveixen per prendre cada decisió, en qualsevol tema, amb uns coneixements molt amplis”.

Davant la pregunta de si a Igualada hi ha poders fàctics, Ramon Tomàs va dir que “no tinc cap problema en reconèixer que hi ha gent i sectors que volen excercir influència sobre el poder polític i davant d’això un alcalde ha de saber dir no”. D’altra banda, Manuel Miserachs, també va posar de relleu la “responsabilitat que té un alcalde amb tot allò que firma perquè és qui pren l’última decisió en molts aspectes”.

Els alcaldes també van explicar allò que normalment no expliquen als actes públics, com són les repercussions en la vida personal pel fet d’ocupar aquest càrrec. Tots ells van coincidir a dir que la vida familiar se’n ressent i que es produeix un distanciament, sobretot amb els fills. També van relatar que cal agraïr a cada una de les seves parelles la generositat que han tingut perquè ells poguéssin desenvolupar aquesta responsabilitat. Alguns van dir que a casa parlàven de la feina i altres que s’autoobliguen a no fer-ho: “si no, potser algun dia ens trobaríem amb les maletes a la porta”, va dir tot fent broma Marc Castells. Tot i aquest desgast en la vida personal, Aymamí va posar de relleu que “és una feina a la qual ningú t’hi obliga. T’hi poses perquè vols i perquè t’ho passes bé, sinó no aguantaries tot el que comporta ser alcalde”. Tots van dir que no se’n queixen perquè eren plenament conscients del que vol dir tenir aquesta responsabilitat.

Al llarg de la sessió van sortir diferents anècdotes com per exemple les nits de dormir malament que han passat Miserachs o Aymamí per les preocupacions de qüestions relacionades amb l’Ajuntament, la gravadora que Susanna portava sempre a la butxaca per enregistrar el que hi havia malmès a la via pública, el miler de visites que Tomàs va rebre al despatx en només un any d’alcaldia o els missatges de Facebook i Twitter que Castells contesta, fins i tot, des del llit abans d’anar a dormir, ja que considera les xarxes socials “un barri més de la ciutat”.

La moció de censura que Jordi Aymamí va presentar a Ramon Tomàs i per la qual aquest va haver de deixar el càrrec a l’any 1992 també va sortir i, entre rialles, Tomàs va avançar que si mai es plantegés tornar a la política ho faria “només si Aymamí també s’hi presenta i així intentar-li tornar la moció de censura”. Amb rialles, aquest va dir que s’ho pensaria. Davant del fet de deixar de ser alcalde, tots ells van explicar que saben i sabien que és un càrrec amb data de caducitat. Josep Maria Susanna va dir que “l’endemà de deixar de ser alcalde tens una sensació estranya, com si et faltés alguna cosa, però crec que tots els que estem aquí ens hi vam saber adaptar perquè mai vam deixar la nostra professió de banda. En el meu cas, durant el meu mandat, continuava fent de mestre i donant clases, el que em permetia tocar de peus a terra”.

L’acte també va comptar amb la intervenció de l’expert en política local, el politòleg, investigador i professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, Ramon Canal, qui va desgranar alguns aspectes més teòrics sobre la figura de l’alcalde i el paper que els dóna l’actual sistema polític municipal, a més de comentar la importància dels governs locals en un món cada vegada més global i dels reptes que afronta aquest tipus de política tant propera.

Comença l’Any 2 de DdD

Una vegada acabada la sessió, al vestíbul de l’Ateneu Igualadí hi havia preparada la celebració de l’Any 1 de DdD en la qual es va poder veure un vídeo de resum de les 10 primeres sessions, de gener a desembre del 2014 amb tots els temes que s’han tractat, es van repartir unes galetes especials amb forma de “D” i també es va servir un còctel que volia simbolitzar el que és aquesta activitat: el resultat de mesclar diversitat d’opinions, veus i persones. La presidenta de l’Ateneu Igualadí, Mireia Claret, va fer un “agraïment a tota la gent d’Igualada per haver-se fet seu aquest espai i haver-lo convertit en un fòrum de debat ciutadà, tal i com ens vam marcar al començar”. Per la seva part, el coordinador de DdD, Jordi Cuadras, va relatar com “l’objectiu de DdD és fomentar el coneixement i el pensament crític a Igualada a partir del diàleg i l’intercanvi d’opinions” i va avançar “que en aquest Any 2 esperem poder evolucionar el projecte i que, a més de debatre, també puguem construir”. També va agraïr el treball de la resta de persones de l’equip com són Mireia Claret, Cesc Salamé i Anna Carretero.

DdD es fa un dimarts al mes, normalment el segon dimarts de cada mes, a l’Ateneu Igualadí i properament s’anunciarà el tema i la data de la propera sessió. Totes elles es poden consultar a la pàgina web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.org on hi ha resums i fragments de vídeo.

En aquest enllaç podeu veure l’àlbum de fotos de la sessió: Àlbum DdD 11