Em quedo o marxo d’Igualada?

Xavier Martínez-Celorrio

El DdD de l’Ateneu debat si es pot “viure i treballar” a Igualada

La falta històrica de bones comunicacions i la poca formació es van veure com a mancances per importar talent o evitar que el talent de la ciutat marxi fora

La Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí es va omplir en la primera sessió del curs de l’espai de debat i reflexió DdD (Dimarts de Diàlegs), sota el títol “Em quedo o marxo d’Igualada?”. La sessió va servir per a escoltar i analitzar diferents punts de vista sobre el tema i va comptar amb la participació del doctor en Sociologia i professor de la Universitat de Barcelona, Xavier Martínez-Celorrio, qui al final del debat i un cop escoltades totes les intervencions va diagnosticar, des de la seva visió externa, que “Igualada és una ciutat en transició que es busca a ella mateixa”. Va apuntar com a escenaris de futur, caminar cap a “una ciutat creativa, col·laborativa i participativa en les decisions polítiques, i amb capacitat de transformació perquè així pugui retenir el seu talent”. Al temps de debat també es va explicar que hi ha experiències de ciutats industrials en crisi que per evitar l’èxode de talent i, alhora, fomentar-lo, han creat petites ciutats dins la mateixa ciutat on poder començar de nou. En aquest sentit, es va apuntar que el barri del Rec podria ser l’espai on provar de fer aquest “reset” d’Igualada.

L’acte va començar amb la introducció de Martínez-Celorrio, a través d’una entrevista que li va fer el coordinador de DdD Jordi Cuadras, en la qual va repassar diferents dades que mostren com es viu a Catalunya el fenòmen de la immigració i l’emigració i el fet que el 2011 fos el primer any en el qual va marxar més gent de Catalunya que la que hi va arribar. El doctor en Sociologia va exposar les causes d’aquest fet, derivades de la crisi econòmica, i que no afecten només a la gent jove, sinó també a famílies senceres que han de marxar per a trobar feina a l’estranger. Per Martínez-Celorrio, el fet que gent formada marxi a l’estranger per a seguir aprenent no és dolent, sinó que el que és preocupant és si no en tornen. També va apuntar que, normalment, qui se’n va és la gent més inquieta, sense por al risc i amb ganes d’innovar, el que suposa una doble pèrdua per a la societat del seu país.

Després de la introducció es va passar a analitzar el tema en clau igualadina amb els convidats a la “Fila 0” i el públic. Es van posar damunt de la taula les fortaleses i mancances d’Igualada per a fer que la seva gent hi pugui viure i treballar. Hi va haver diverses opinions i es va apuntar com a grans mancances unes bones comunicacions que permetin exportar i important talent, ja que diversos empresaris van explicar que això els ha dificultat recuperar el talent que ha marxat, fitxar-ne de nou o portar gent de fora a fer negocis aquí. La formació en àmbits punters com el de les noves tecnologies i el coneixement d’idiomes també van ser debatuts com a deures pendents que té la ciutat. També es va analitzar que tradicionalment a les empreses els ha faltat fer pinya entre elles, en comparació amb altres països, tal i com van explicar diversos convidats que tenen delegacions empresarials a l’estranger. Pel que fa a les fortaleses per a viure a Igualada es va destacar la seva tranquilitat i qualitat de vida, gràcies als espais públics al servei del vianant o al fet que hi hagi una oferta d’activitat cultural i teixit associatiu potent.

Al debat també es va recordar que quan el teixit industrial i la situació econòmica d’Igualada era potent, es va poder importar talent o retenir el que hi havia, cosa que ha canviat des de la caiguda del teixit productiu tradicional i l’arribada de la crisi. Pel que fa a la gent que ha tornat, alguns van explicar que a l’hora de plantejar-s’ho van prioritzar el seu “amor a la ciutat” i els lligams familiars o d’amistats que hi tenen, i no tant el seu futur professional. Una altra de les demandes que van sortir de la sessió és que s’hauria de fer algun estudi que puguin clarificar quin ús es fa d’Igualada: qui hi viu i hi treballa, qui només hi viu i qui només hi treballa.

DdD vol agraïr al centenar de persones que van assistir al debat-tertúlia per la seva participació mitjançant les intervencions, que ocupen una part central de l’acte, i properament s’anunciarà el tema i data de la propera sessió, prevista pel mes de novembre. Tota la informació es pot trobar a la Web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.org, on properament s’hi penjarà un petit vídeo de resum de l’acte.

En aquest enllaç podeu veure l’àlbum de fotos de la sessió: Àlbum DdD 8

DdD 8 - Foto 4

One comment

  1. Pingback: Em quedo o marxo d’Igualada? | D'ara endavant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *